Que sempre que s’acosta Sant Jordi me’n recordo del final d’aquest video…

…als que hem fet referència aquest cap de setmana.

Per una banda, el vídeo musical E-Talking de Soulwax (àlies dels 2many dj’s quan es presenten com a banda):

I per l’altra, el video del Piruletas i el Vicentín fent un “duelo de bailes”:

(as seen by Xipi)

• Magradatmolt l’èxit obtingut en el meu plantejament d’apuntar-me al gimnàs de pijos de la ciutat, a Cal Font. De moment hi vaig 3 cops per setmana, i veig que vaig a dormir més d’hora, em llevo més despejat i acabo al dia amb la sensació d’haver fet més coses. A veure si té continuïtat el tema - ja us aniré informant.

• També magradatmolt de fer una autèntica calçotada a l’aire lliure a Ca la Judith i l’Albert aquest cap de setmana, junt amb els Trinxats, amb qui ja en vem fer una (en restaurant). Vem acabar que no ens podiem ni moure, i el dilluns la cinta de córrer treia fum (i la meva panxa, suor).

• Magradat el portàtil de l’Ivan, i no puc esperar a comprar-me un Dell XPS M1330 per mi també. En principi volia esperar-me a l’estiu, però això de tenir-ne un davant, et fa venir les presses. Potser li hauré de fer cas al Jordi i esperar a que surtin els quad-core en aquesta sèrie.

• En canvi, nomestagradant l’assetjament sexual a què em té sotmès certa igualadina. Abans d’ahir era una calçotada, ahir el cumple del barman de costat, i avui la celebració del meu sant, amb trucada al mòbil de bon dematí inclosa. Una cosa és tenir bona relació amb els veïns i l’altra és no treure-te’ls de sobre. No sé si apuntar-me a l’associació de víctimes del terrorisme o a la plataforma ja n’hi ha prou.

• Finalment, nomagradatgens, però que gens, el que és, en la meva opinió, un sudamericà malparit i prepotent que m’ha tocat com a metge de capçalera del CatSalut. I que consti que no vull ser pas racista, però en el seu cas em plantejaré fer una excepció, i exigir que m’atengui en un dialecte que jo entengui d’entre les tres llengües que domino.

Benvolguts assidus i incansables visitants,

No esteu cansats de rebre correus i correus amb títol “tus nuevas coincidencias de match.com” amb un catàleg de fèmines en zel, talment com si fos un catàleg de, diguem, l’IKEA? No? No ho rebeu? Doncs jo si. I la cosa és que sempre l’obro amb una barreja de curiositat i il·lusió, i unes lleugeres ganes de no treballar de bon dematí.

I clar, després de veure totes les cares de les candidates, arriba el moment de la puntuació. I una vegada la puntuació s’ha fet, sorgeix, d’una manera més o menys discutida i discutible, una absoluta guanyadora.

És aquest doncs el motiu d’aquesta secció: sel·leccionar, amb una certa periodicitat (a decidir) una candidata a tal honor, a posar en el pedestal de setantanou.com com a venerable “Dona match.com”.

La primera idea que se m’acut com a premi seria… jeje… noooo! no ho diré, no ho diré. Bé, ho deixarem doncs en una samarreta gentilesa dels trinxats, qui no dubto que patrocinaran gustosament aquest concurs online.

I sense més dilacions, i per escalfar l’ambient, la primera guanyadora dels darrers 15 dies, sel·leccionada per un servidor, és:

 Clarita_kuo

Bé, arribats a aquest punt, què us he de dir sobre la meva predilecció per les japos? Ara bé, heu de reconèixer que la Clarita… té molta tela.

Anem a veure però el seu perfil, a match.com.

La Clarita es defineix com a….

“hola!!

Estado civil :         Soltero/a
Tengo hijos:         No
Quiero hijos:         No estoy seguro
Raza:             Asiático
Complexión física:     Esbelto/a
Altura:         167.0 cms
Religión:         Agnóstico
Fumador/a:         No Fumador/a
Bebedor/a:         Bebedor/a ocasional”

Pel que fa a les seves aspiracions en la vida, la Clarita diu el següent:

“Algo más sobre mí

estoy buscando un hombre amigos y me parece una pareja tambien pero si no es relacion serio tambien esta bien. Queria que sincero, no tienes hijos, soltero sin compromiso. That he understands me and makes feel like a real woman.”

Bé, i és que ja es veia que no ho podia tenir tot bé. De ben segur que trobarà un trinxat qui li ensenyarà a conjugar els verbs ser i estar. Per més informació, visiteu el seu espai a match.com

En fi, que qui no té feina el gat pentina, i no per molt amanir, s’amaneix més trempat.

Que vagi bé!

Potser és el més aprop que estarem mai de guanyar la lliga.. per tant millor que ho celebrem ara…

(as seen by Xipi)

• Magradat anar aquest cap de setmana amb els trinxats a fer una calçotada. No faré cap comentari sobre la conya amb les cambreres, perque el tema ja començaria a ser malaltís. Tot i així, insisteixo, encara que al final resulta que es digués Raquel, jo crec que feia més cara de Judit.

• Magradat saber que ben aviat a la feina ens portaran a un lloc més ampli als antics jutjats, i magradatmolt saber també que el jefe ja té un racó del local reservat com a zona de fumadors. Ja no hauré de sortir més a una terrassa de mig metre quadrat a fer el cafè i el cigarret mentre em veu la veïna del davant (que té 50 anys, no us confongueu).

• Magradat participar aquest dissabte a la jornada de guifi.net a l’Anoia. Sembla que el projecte de xarxa lliure per l’Anoia està agafant embranzida, i hi falten mans per col·laborar. Serà qüestió de treure-li la pols al router que vaig comprar aquest estiu, i posar-lo sobre la teulada a treballar.

• Nomagradat, en canvi, complir avui 29 anys. Encara que tècnicament, fins a les 21:30 encara puc dir que en tinc 28, l’escalada cap als 30 sembla ser que és imparable. Em dóna la sensació que he de fer en 1 any tot el que no he fet en 9…

• Nomagradatgens, tampoc, el meu primer contacte amb el mercat immobiliari. Tots et parlen com si et presentessis allà amb 35 quilos a la cartera i a punt de dir-li que si que te’l quedes. Quan parles amb un d’aquests sembla que entris a la dimensió desconeguda. Intenten evitar les paraules “crisi, hipoteca, suspensió de pagaments, tipus d’interès“, per en canvi fer-ne servir d’altres més maques com podrien ser “diàfan, funcional, ben situat, inversió estratègica“.

Prou d’informàtica, prou d’enginyeria i prou de només trobar-se frikis a la feina.

A infojobs ja he trobat la meva vertadera vocació…

Boníssim!

Venc jersei de punt, negre i amb cremallera Armani Jeans, per liquidació de stocks del 2007.

Diu la llegenda, que un “trinxat” la va portar algun dia…

Inclou 67 DVD’s d’Andorra, de regal!

Més informació i preu: atothom@googlegroups.com

(as seen by Xipi)

• Magradat celebrar aquest cap de setmana el cumple de l’Albert i el Xavi, a Manresa. Per una vegada no em celebrat un aniversari tretze setmanes més tard del dia en sí mateix. I magradatmolt la càndida cambrera que ens va servir, una noia de Vic a qui vam batejar com “la Masforroll” pel seu català semi-gironí, que venia a completar tot un aire “de la terra” que tenia. En canvi, no magradat que la Núria i el Xavi van haver de marxar d’hora, i no van venir al Sielu, ni tampoc managradatgens els 12 eypos que ens van cascar per entrar-hi. Ja em diràs, a Manresa, ni que fos Brighton Beach.

• Nomagradat que el dilluns passat ens vem acabar l’Uncharted a ca l’Ivanilajudit, i ara ja no tinc excusa per anar-hi a menjar Magnums d’almendras que compren en quantitats quasi-industrials, tot i ser una parella sotmesa permanentment a règim (¿?)

• Nomagradat que a l’Albert i la Judit no els funcioni bé l’internet, i nomagradatgens el fet que no ho vaig poder solventar, quan hi vaig anar a mirar-m’ho. Vem comentar amb en Jordi que podia ser un tema de DHCP desactivat -al PC de la parella-, però ben al contrari, estava activat i no agafava IP. Vaig posar el meu PC en mode “promisc” contra el router però no vaig poder veure quin rang d’IPs feia servir el router… amb el que vaig marxar dient que truquessin els del SAI que els ho vinguessin a solventar. Com s’entén que el DHCP d’un router deixi de funcionar d’avui per demà?

• Magradat que a la feina gairebé m’han confirmat que em pagaran un curs d’Embedded Linux a Barna, que des de feia temps que tenia mirat. Una setmana d’intensiu, en anglès, i rodejat de happy hackers. Per mi és un concepte de setmana bastant atractiu… tot i que és previsible que no hi haurà cap noia. I és que són massa espavilades per dedicar-se a aquestes coses de matats, o malalts, o les dues coses.